Per les pàgines de Les bruixes segrestades, i enmig de paisatges familiars, desfilen un reguitzell de dones que formen un compendi d’allò que coneixem per bruixeria. Des de la inofensiva fetillera fins a l’experta en males arts i pactes diabòlics que viu intensament tots els tòpics divulgats. Però això també ens permet comprovar que no sempre la imatge de la bruixa és l’estereotip de la vella xaruga, lletja, estrafolària i esquívola

El veïnatge occità, la religiositat heterodoxa i popular, les fortificacions defensives, l’organització civil, l’escala de valors jeràrquicament diversa a l’òptica dominant, de la defensa del territori, etc. són aspectes de la història d’aquest moviment del segle XIII que mantenen l’interès; i no solament per nostàlgia i esperit èpic. Més enllà de la propaganda turística a Occitània, la raó de l’atracció envers el catarisme radica en el caire de model contra l’hegemonisme. I aquest és, sens dubte, un tema universal, que no caduca: la lluita contra les imposicions de l’ hegemonisme civil, religiós, econòmic, militar, nacional, cultural ...; i, dialècticament, la defensa de les alternatives individuals i col·lectives, malgrat que eventualment siguin minoritàries.

Ramon Llull i el món del seu temps fou publicat l’any 1960. El caire del treball –que pondera el personatge més enllà del tòpic i el situa en el context de l’època, alhora català, europeu i mediterrani-, el converteixen en un volum imprescindible per a introduir-se en la figura de mestre Llull. La versió ara reimpresa és la que el Pare Batllori va revisar, l’any 1994, amb motiu d’aparèixer la segona edició.

De fet, la maçoneria ha tingut històricament un arrelament profund a Catalunya, amb prohoms i benefactors com ara Rossend Arús o Josep Trueta i presidents de la Generalitat com van ser Lluís Companys i Josep Irla, i des de l'any 1989 existeix el Gran Orient de Catalunya. A més, diversos catalans han tingut i tenen un paper destacat en el conjunt de la maçoneria de l'Estat espanyol. Tanmateix, les especulacions i polèmiques, sovint frívoles o interessades, han acompanyat sempre i també ara l'univers maçònic, actituds que contrasten amb l'esforç de pedagogia que duen a terme les diverses obediències maçòniques per tal que el fet maçònic sigui percebut per la societat com un associacionisme discret -i no pas secret, com els agrada de matisar a germans i germanes.

Ramon Llull parla, en molts dels seus llibres, de la carta de navegar com d’un instrument que, en son temps, era d’un ús corrent entre els navegants. Espigolarem en aquests llibres alguns textos que fan referència a l’art de la navegació i als instruments nàutics emprats pels nauxers i mirarem d’escatir en qui sentit Llull pogué influir sobre els cartògrafs.

La trajectòria literària i científica de Ramón Llull està associada a un contingut ideològic agosarat per al seu temps, el segle XIII. A causa d’aquest agosarament, l’ortodòxia dels seus plantejaments fou posada en qüestió, de manera especial per l’agressivitat de l’inquisidor català Nicolau Eimeric.

En el món medieval romànic, les obres artístiques més diverses sovint han fet al·lusió a Francesc d'Assís (v. 1181-1226), interpretant definitivament el seu missatge, el qual, per la seva brevetat, resta ambigu. Així Francesc ha esdevingut un mite; no solament apareix com a exemple de participació de l'home en el cosmos, sinó sobretot com un arquetipus...