Les terres que formaven el comtat de Besalú esdevingueren, després de la conquesta franca, una dependència del comtat de Girona. El seu territori - amb uns límits que eren fruit d´uns precedents més o menys remots- no adquirí plena autonomia fins que es produí la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pelós i es convertí, a final del segle IX, en un comtat independent i separat de la influència gironina. Pels volts de l´any 1000, el de Besalú era un dels comtats catalans més importants

L’Atles Manual de la Història de Catalunya recull més d’un miler de mapes, la gran majoria completament inèdits. Completen els mapes uns breus textos i uns gràfics sobre cada tema. L’estructura de l’obra segueix una distribució a doble pàgina, cadascuna presentada de manera independent. Cada volum compta amb una relació de les fonts utilitzades per a la confecció dels mapes, una bibliografia general i un índex toponímic.

Els comtats d´Empuries i Perelada eren un país cobert d´aiguamolls, d´estanys i de muntanyes no gaire altes però força esquerpes. A les planes empurdaneses veiem com se superposaren a les pervivències clàssiques les novetats de l´alta edat mitjana. Els nexes d´aquests dos comtats amb el comptat de Rosselló, un altre territori també abocat a la mar, foren intensos. Al segle X, els comtes, Gausbert i el seu fill Gausfred, i alguns senyors, impulsaren la creació i la consolidació d´alguns monestirs molt notables, com Sant Quirc de Colera, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Roses.

La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l´any 785. Esdevingué la ciutat més important de la frontera amb Hispània, la terra controlada pels musulmans. Era l´indret on s´alçava la catedral i el centre d´un comtat molt ampli, que s´estenia des de les rodalies de Banyoles fins a Arenys de Munt, al Maresme, i des de les valls d´Amer i Anglès fins a la mar. Aquest Atles del comtat de Girona, tercer volum de la col-leccióAtles dels comtats de la Catalunya Carolíngia, inclou nombrosos mapes on hi ha situats tots els topònims esmentats als documents dels segles VIII, IX i X, on apareixen dibuixats els dominis dels principals senyors laics i eclesiàstics (com la seu episcopal o dels monestirs d´Amer, Sant Feliu de Guíxols o Sant Pol de Mar) i on s´han representat algunes realitats econòmiques (conreus i rompudes, boscs, vies, molins, fors, etc.).

El comtat d´Osona va passar de dependre dels monarques carolingis l´any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època de Guifré el Pelós.
Aquest ampli comtat s´estenia des del nord de Ripoll fins a Aiguafreda i des d´Osor fins a la Riera de Merlès; és a dir, l´actual comarca d´Osona, bona part del Ripollès i de la Selva i enclaus al Berguedà, al Bages i al Vallès Oriental.
L´alt nombre de documents que s´han conservat relatius al comtat d´Osona ens han permès d´elaborar en aquest Atles del comtat d´Osona, mapes molt detallats dels llocs de poblament, dels dominis i de les realitat econòmiques, o sobre els aspectes més interessants i innovadors a les terres osonenques abans de l´any 1000.

En l'«Atles del comtat d'Urgel (v88-933)», Jordi Bolòs i Víctor Hurtado estudien el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. Aquest comtat s'estenia per Andorra i les actuals comarques de l'Alt Urgell, del Solsonès, del Pallars Jussà i de la Noguera. Mitjançant la realització de diversos mapes, els autors ens permeten de conèixer el poblament, l'economia i les possessions dels principals senyors laics i eclesiàstics en època carolíngia.
Diversos mapes molt detallats, dedicats a situar tots els noms de lloc que trobem abans de l'any 1000 i a cartografiar tots els dominis senyorials, s'acompanyen d'altres mapes que ens permeten de descobrir, per exemple, els precedents de l'época carolíngia, l'estructura del poder a les valls, els dominis monàstics o bé l'evolució de la frontera.

L'Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991) tracta la història d'aquests quatre territoris al llarg dels segles de domini carolingi. El gran nombre de documents que s'han conservat sobre mapes detallats la demografia (vil·les, vilars i poblacions més importants) i els principals dominis dels senyors laics i eclesiàstics.
A banda de mapes de topònims i de dominis, l'obra inclou cartografia sobre l'economia i la societat, amb vies, molins, mines i salines, per exemple. Un conjunt de mapes més detallats amplia el coneixement sobre la història dels topònims, del poblament, dels comtes i grans senyors, i dels diversos monestirs que hi havia, com ara Sant Miquel de Cuixà, Sant Andreu de Sureda, Santa Maria d'Arles i Sant Genís de Fontanes. L'Atles també inclou mapes més detallats dels nuclis d'Elna i de Castell-Rosselló.