«Homes de Gesta» és el resultat d'una tria feta entre un feix de diàlegs registrats a les meves llibretes. He cercat deu personalitats internacionals ben representatives de diverses especialitats excursionistes.
En pot ésser poc o molt interessant en contingut, l'estil literari poc o molt acceptable, però crec que estarem tots d'acord a reconèixer que llurs declaracions, les explicacions que llegireu dels personatges que es presenten a continuació, poden constituir peces essencials i imprescindibles per a aportar a la història del nostre excursionisme.

La cria i l'explotació o caça dels coloms domèstics i salvatges té una tradició més que mil·lenària a Catalunya. Per tot el territori català hi ha vestigis arqueològics de colomers antics i la nostra toponímia guarda infinitat de records de Colomers i Palomeres.

Aquestes lliçons han estat escrites amb la intenció d'ensenyar l'esquí bàsic a tots aquells, que vulguin gaudir de la muntanya hivernal i de l'esquí. Són el resultat de la pràctica de molts anys d'aquest esport, el qual requereix una forta preparació, tan física com tècnica, ja que es passa, molt sovint i en pocs minuts, de les cotes de mil a dos mil metres, i, a més, cal comptar amb els sobtats canvis de temperatura que farien defallir aquell que no tingués una preparació adequada.

L'Excursionisme Català sorgeix de la Renaixença, la qual cosa el diferencia enormement de l'excursionisme o alpinisme europeu, ja que, com veurem més endavant, les seves premises són: el coneixement de la història, els costums i les tradicions, la geografia, etc., envoltat tot d'un exaltat patriotisme propi de la Renaixença, que assumia dos corrents europeus de gran transcendència: el Nacionalisme i el Romanticisme.

Dins el context de Catalunya, hom entén generalment per terres segarrenques les que constitueixen l'altiplà que separa la conca del Segre de les del Llobregat, Gaià i Francolí. Per tal de comprendre amb exactitud l'encaix de la Segarra en relació amb les terres que l'envolten, cal introduir el concepte d'Altiplà Central, unitat fisiogràfica de la qual la Segarra abasta una part ben significativa.

Dins el context de Catalunya, hom entén generalment per terres segarrenques les que constitueixen l'altiplà que separa la conca del Segre de les del Llobregat, Gaià i Francolí. Per tal de comprendre amb exactitud l'encaix de la Segarra en relació amb les terres que l'envolten, cal introduir el concepte d'Altiplà Central, unitat fisiogràfica de la qual la Segarra abasta una part ben significativa.

Aquesta obra no pretén ser un tgreball d'erudició, sinó simplement una aportació al coneixement, seguint la correlació cronilògica, de les diferents seqüències culturals humanes que s'han anat succeint durant la Prehistòria en la muntanya de Montserrat i pels seus voltants.

El gòtic és un estil nascut amb l'expansió de les ciutats, fruit de l'equilibri ciutat-comerç. Sense el comerç les ciutats perdien la funció real, però també hem de tenir present que el sol fet de l'existència d'un nucli de població fa que el comerç hi neixi, ja que les ciutats més que un centre d'afluència i d'intercanvi són un lloc de producció manufacturera.

La Vall d'Àneu, anomenada antigament les Valls d'Àneu.- Topònim que utilitzen encara els seus pobladors i que respectarem en aquest treball.- És situada a la comarca del Pallars Sobirà, a l'alta conca de la Noguera Pallaresa, des del monestir de Sant Pere de Burgal al S fins a les crestes granítiques que la separen al N de les terres de Comenge.

El senyor Joan Surroca, conservador del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, home afable amb el qual vam trabar amistat, ens comentà que al Moianès, tot i no ser una comarca de «tradició» molinera, hi havia força molins, algun en bon estat de conservació; d'altres, al contrari, eren simplement ruïnes i algun estava situat en paratges realment esplèndids.

Els membres de l'Arxiu Bibliogràfic Excursionista, el amics i els consocis que el recorden, han volgut homenatjar la seva memòria amb l'edició de la Miscel·lània Salvador Miralda i Oliva, com a cloenda dels actes celebrats amb motiu del 90è Aniversari d'activitats de les entitats que fundaren la Unió Excursionista de Catalunya i els vuitanta anys del Centre Excursionista «Pàtria», el darrer president del qual fou en Salvador Miralda.

Feta ja una biografia de Torras, aquestes pàgines pretenen redimir el presumpte oblit la persona de Ramon Arabia, recordar la fecunda vida excursionista de l'home que hissà a Catalunya la bandera de l'alpinisme i que internacionalitzà el nounat excursionisme local, del qual va ésser, probablement, el principal promotor.

En aquestes pàgines intentem fer un estudi de la Vall de Cabó. Una vall relativament aïllada, mig ignorada i perduda al Pirineu català; una vall que tingué una gran importància en el nostre passat, de la prehistòria als inicis històrics.
Creiem que cal recordar el fet que els senyors de la Vall de Cabó varen tenir un paper fonamental en la redacció de les Homilies d'Organyà, el primer text escrit en la nostra llengua, una efemèrides important dins el desenvolupament nacional de Catalunya.

Qui de nosaltres no s'ha trobat mai en un moment de la seva excursió o escalada que no s'hagi aturat uns instants a reflexionar i, moltes vegades, a establir un soliloqui que el dugués a preguntar-se: què hi faig aquí?, o bé dir-se: qui m'ha demanat complicar-me la vida?, o, encara, perdut entre la boira o indecís davant d'un pas dubtós de la grimpada, qüestionar-se: com me'n sortiré d'aquesta?

Sociologia i costums.- El poble romà, sobretot els seus potentats, de costums i apreciacions refinades i metòdiques, arribaven molt sovint a l'exhibicionisme i fins i tot a l'esnobisme. En una societat tant jerarquitzada com la imperial romana, on el poder radicava amb totes les seves conseqüències en un sol individu: l'Eperador.

La zona de l'Alta Vall del Ter ha acumulat fins al dia d'avui un gran nombre d'itineraris d'escalada en roca, gel, neu i mixta, suficient com per decidir-nos a escriure aquesta guia que esperem que sigui una eina útil per a tothom, tots hi tenim cabuda, des dels debutants que hi trobaran un inigualable terreny de joc per a fer les primeres passes dins d'aquest món màgic de l'alpinisme i el fred, fins als més experts, els quals podran trobar-hi sempre rutes de duresa i dificultat, el límit de les quals és la nostra imaginació.

Pels amants de la natura i de la muntanya és una satisfacció poder disposar de la guia de refugis de Catalunya que edita conjuntament la UEC amb la Diputació de Barcelona i que serà sens dubte una eina pràctica que facilitarà poder disposar d'informació per planificar amb coneixement, seguretat i rigor els moviments pel terriori.

Si hem d'explicar el motiu que ens va portar a la confecció d'aquest llibre, seria bàsicament el de donar a conèixer un conjunt de sepulcres megalítics, que, com tantes altres coses del nostre país ens son desconegudes. No fa pas gaire, uns sis anys aproximadament, es va presentar en el Parlament de Catalunya un projecte de protecció d'aquests monuments històrics, i es va refusar, creiem més per manca de coneixements sobre el tema, que per defecte de forma.