LA NACIONALITZACIÓ DE LA SARDANA Pere Anguera  ISBN: 978-84-232-0739-8 La creació dels símbols nacionals de Catalunya, 3 Pàgines: 155 Format: 13,5x19,5 Preu: 14,00 €

_{La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla que el 1844, a Torroella de Montgrí i la publicació d’un primer manual el 1850. Als anys 1870 i 1880 en comença una certa idealització acompanyada pels primers intents de difondre-la territorialment. L’expansió definitiva es produí el 1892 afavorida en bona part per l’èxit i popularitat de la sardana que apareixia a l’òpera Garín de Breton. El 1894 Thos i Codina s’hi podía referir, amb exageració evident, com a “símbol y mirall de la interna unió del poble”. En un primer moment l’expansió fou lenta, impulsada per joves catalanistes de les clases mitjanes i amb un cert toc elitista, però irreversible. Ajudada per tota la retòrica de solidaritat i de dansa oberta que l’acompanya des del primer moment s’anà obrint pas, fins el punt que el 1899 ja es definia com a “típica dansa catalanista”. L’autèntica expansió territorial no es produí fins la primera década del 1900 i en diverses contrades no ho feu fins els anys 1920-1930.}

ELS SEGADORS, COM ES CREA UN HIMNE Pere Anguera  ISBN: 978-84-232-0738-1 La creació dels símbols nacionals de Catalunya, 2 Pàgines: 136 Format: 13,5x19,5 Preu: 14,00 €

Els segadors amb l'harmonització musical feta per Francesc Alió s'escoltaren per primera vegada el 4 de juny de 1892. La seva incorporació al repertori de l'Orfeó Català fou clau per a facilitar-ne la difusió i, tot i que les interpretacions inicials no tingueren cap relleu especial, el mateix any 1892 Lluís B. Nadal ja els definia com «com un verdader himne nacional».

Les primeres propostes per a trobar un himne -que caldria escriure, recuperar o popularitzar-, cal situar-les al 1887. L'any 1894 La Veu del Montserrat insinuà la possiblitat de convertir Els segadors en himne català aprofitant-ne la creixent popularitat. Des de 1897 s'escoltaren a peu dret la majoria de les vegades i tot seguit amb el cap nu.

La versió reduïda que, el 1898, en féu Emili Guanyavents de seguida es divulgà i obtingué un èxit esclatant. Les persecucions governamentals no feren altra cosa que afavorir-ne la simbologia i el coneixement, atès que empenyeren a convertir Els segadors en un referent inevitable de qualsevol acte o actuació catalanista.

LES QUATRE BARRES, DE BANDERA HISTÓRICA A SENYERA NACIONAL Pere Anguera  ISBN: 978-84-232-0737-4 La creació dels símbols nacionals de Catalunya, 1 Pàgines: 219 Format: 13,5x19,5 Preu: 16,00 €

La premsa i la bibliografia de l'època permeten de constatar com l'afecte sentimental de les quatre barres, sempre viu a Catalunya, es convertí en un emblema d'identitat. A l'entorn de 1890, amb la campanya proteccionista, prengueren força com a símbol del nou moviment polític que reinvidicava la possibilitat d'assumir cotes d'auto-govern més o menys àmplies, a partir de la descentralització administrativa que es consolidà al llarg de la dècada de 1890 coincidint amb altres moviments massius de protesta per actuacions governamentals considerades lesives per als interessos econòmics(tractats comercials) o identitaris (reforma del codi civil).

 La primera interdicció policial a l'exhibició de la bandera, el 1897, en acabar-se l'acte del Missatge al rei dels hel·lens, en facilità una difusió més polititzada, a remolc de les persecucions militars, civils i fins i tot eclesiàstiques a l'ús públic de les quatre barres a partir dels anys 1898-1899.

 La identificació entre les quatre barres i Catalunya esdevingué plena en temps de la Solidaritat Catalana, i passà a ser assumida per tota la societat sensibilitzada, que parlà ja sense embuts de bandera nacional.